diumenge, 30 de novembre de 2008

Arròs per mesurar el món

Arròs per mesurar el món

El Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona CCCB aquests dies s'hi pot veure una instalació titol.lada ‘De tota la gent a tot el món’ i creada por la companyia de teatre británica ‘Stan’s Cafe’ que escenifica diferents estadístiques demográfiques fent servir grans de arròs.



més info



dimarts, 25 de novembre de 2008

Les madalenes de l'Albert

Aquestes són les madalenes que fa el  meu fill, quan està inspirat. Li surten boníssimes!
Les fa amb la recepta típica i de sempre de "la coca de iogurt" que des de fa molt anys practiquem a casa. L'Albert va començar a fer-la de petit, quan m'ajudava a fer-la perquè era el meu aniversari i en preparavem una per portar a l'escola per celebrar-ho amb els seus companys.

Els ingrediens són:
un iogurt de llimona
3 ous
dos mides de l'envàs del iogurt plenes de sucre
tres mides de farina
un sobre de llevat Royal
1/2 mida d'oli d'oliva

Es barregen els ingredients i es posa la pasta en un o varis motlles previament untats amb una mica de mantega i lleugerament enfarinats (si són de silicona no cal).  Es posa a coure al form a uns 180º, vigilant. El temps varia segons el tamany del motlle. Per comprovar si és cuit, punjar la coca o madalena amb un palet de "brochette"; si surt sec ja està.
Aquest recepta bàsica admet totes les variants imaginables: afegint trocets de poma, amb pinyons o cireres per sobre, amb "lacasitos", amb nous, xocolata, ... el que es vulgui.
Un truco que millora molt el resultat és tamitzar la farina i separar les iemes de les clares d'ou.
Muntar les clares a punt de neu  i incorporarles a la barreja de la masa al final, amb molt de compte de que no "baixin".

Aquesta és una recepta molt fàcil i agraïda.

dijous, 20 de novembre de 2008

El caqui o "palosanto"



mmmm, que bó!
a mi m'agraden els caquis "de tota la vida", no aquests "híbrids" que ara hi al mercat. Ho tenen tot textura, color, gust, ... unes postres fàcils! 

dimarts, 18 de novembre de 2008

Sushi

diumenge, 16 de novembre de 2008

Com va sorgir aquest blog

Quan em pregunten com és que vaig pensar en fer aquest bloc la resposta és molt senzilla : per una qüestió pràctica.
Des de fa molts anys que m'agrada el món de la cuina i he anat recollint anotacions de receptes, retalls de revistes, llibres, ... Al principi feia com li havia vist fer a la meva mare i a la meva àvia. Ho anotava amb una llibreta o hi enganxava el retall on hi havia la recepta explicada. Al cap d'un temps a la llibreta no li van quedar pàgines i vaig dedicar una capseta a aquest recull, i després una altra ...
Tot d'una vaig començar a intentar posar-hi ordre "passant a net" amb l'ordinador. Quedava més polit i em semblava que era més interessant per deixar com "herència" al meu fill que començava a interessar-se per tema de la cuina.
Així també podia enviar-ne alguna per email a alguna amiga i a més en el disc dur de l'ordinador no ocupaven espai.
Ja fa uns anys, quan vam traslladar-nos de casa, les capses de retalls de revistes, les llibretes ... van estar a punt de perdre's pel camí. Perquè ja ocupaven un espai massa gran ... on posar-ho tot plegat? Aixó de comprar revistes de cuina o llibres no era ja una de les meves prioritats perquè les acabava regalant o llençant per falta d'espai. El que aquests últims anys feia era consultar-los a la biblioteca de Vic on m'agradava passar algunes estones i prenia notes només de les més interessants.
També vaig començar a consultar webs d'internet. Era interessant, però una web no em vaig atrevir a fer-la. Em resultava complicat i em requeria més dedicació per aprendre'n. I no acaba de trobar el temps necessàri
I al cap d'un temps vaig descobrir el món dels blogs. Aixó dels blogs és molt més senzill i intuitiu. Es fantàstic!
Ja està !! Una forma de fer el recull d'adreces, anotacions, fotos, .... i tot en un espai virtual, o sigui que no ocupa espai físic ! I el més bo de tot: amb l'oportunitat de compartir-ho amb amics, família, coneguts o amb qui li pugui interessar.
Ara van unides tres de les meves aficions: la cuina, la informàtica i la fotografia. En els tres casos sóc això, simplement una aficionada. Sense més pretencions! I més d'un cop una afició fa crèixer l'altra.
Està clar que aquest ja no és un espai només meu. Sino, quin sentit tindria aquesta explicació?
Ara quan descobreixo un comentari nou em fa molta il.lusió!

La meva primera cuina

Jo sóc la de les cuetes. Tot ha canviat molt, han passat els anys peró encara m'agrada remenar per la cuina i si és en companyia més.

explicació sobre el nom

Algú es pot extranyar pel nom del bloc però té una explicació molt senzilla. 
A l'escola on treballo, un bon grup de mestres ja fa moooolts anys que treballem junts i que sovint compartim també estones divertides. En aquest grup més d'un  tenim un sobrenom o "alies" i el meu és el de "la Petons" que sona semblant al meu primer cognom i també potser perquè al treballar sovint amb els més petits o senzillament per tarannà ... sóc petonera.
Com que aquest bloc tracta de temes relacionats amb la cuina, el menjar... va resultar fàcil pensar en "petons amb gust"

dilluns, 10 de novembre de 2008

Música i pa

Remenant fotos he trobat aquestes que no vull perdre per un racó de disc dur.

Són de l'aparador de "L'Espiga" de Vic, d'un dels  carrers estrets que van a parar a la Plaça (em sembla que en diuen el carrer dels Argenters) És una botiga petita però plena de varietats de pa, madalenes, coques, ... acabat de fer i amb bona qualitat. Sempre que tinc ocasió procuro comprar-hi provisions pel congelador. Alguna peça, és clar, no arriba al congelador i diguem que es perd pel camí, sobretot si la troba l'Albert.
A més de tenir molta traça fent pa i amb el tracte amb la gent, també procuren participar de l'ambient del carrer decorant el seu petit aparador segons l'época de l'any. Aquestes fotos són d'uns dies després de "la setmana de la Música Viva de Vic" d'aquest any. Un cop més la música inspira i és fa present.

diumenge, 9 de novembre de 2008

Dinar a "La Teuleria"

Avui hem tingut un dinar especial. El motiu era la trobada de tota una colla de cosins. Feia molt de temps que no es trobaven plegats. Alguns d'ells feia anys que no es veien, altres l'últim cop que s'havien vist era en un enterrament, ... però avui tots es mostraven contents de retrobar-se.
Hem format una bona colla perquè, és clar, els cosins venien amb les parelles, els fills, ... La idea de trobar-se fent "un dinar de cosins" venia del més de maig, però per unes raons i altres fins avui no s'havia pogut trobar una data per coincidir tots. Tot i així en faltava un que és radioleg i avui tenia guàrdia a l'hospital.
La Roser va ser qui va pendre la iniciativa de buscar un lloc adequat i va proposar anar a "La Teuleria" de Sant Joan de les Abadeses. Ha estat un encert. L'indret és molt maco i avui, que feia sol i amb els colors de la tardor en els arbres, encara més. El restaurant és espaiós i confortable. Amb un ambient cuidat i amb bons detalls. El menú també ha estat molt bé.  

primer uns entrants, freds i calents:
amanida de tomàquet amb anxòves, carpaccio de vedella, pernil, musclos amb vinagreta,...
calamars a la romana, gambes, mini"brochetas" picantones...

després filet amb salsa de Oporto

 o bé tunyina amb ceba caramelitzada.
Per postres un pastís de nata i nous

 i per acabar un cafè 

el millor de tot, però, ... el bon ambient, la conversa i la companyia !
M'ha agradat molt compartir  aquesta  estona amb tots plegats. Moltes gràcies !!







Els panellets


recepta dels panellets,
que em va donar a la parada de fruits secs del mercat:


I aquests són els panellets que vam fer a casa. En vam fer de pinyons i d'atmelles, que són els que més ens agraden a tots

estaven molt bons i, entre tots : germanes,cunyats, iaia, nets, nebots, i demés, van volar!