dimecres, 23 de setembre de 2009

Hotel Aloha de Tona









Aquest estiu vam estar uns dies descansant al hotel Aloha a Tona.





S'hi està molt bé. Es tracta d'un hotel petit i tracte familiar però còmode i tranquil. Les instal.lacions i els espais són correctes.Hi ha raconets cofortables per llegir, veure la tele, fer petar la xerrada, ...
La cuina és elaborada amb cura i el servei de taula molt atent.

Un exemple ,aquest strudel de poma A cada àpat una varietat de postres que al final passen factura al pujar a la bàscula. I així estic ara, amb puré de verdures i iogurt de postres.
















El millor de tot, la piscina! Sense nens, petita i tranquil.la, amb zona d'ombra i de sol. Però això ja són records de l'estiu.

dimarts, 15 de setembre de 2009

Puré de verdures

M'encanta el puré de verdures! Faci dieta o no. Sigui de verdures verdes, blanques o carbasses.
De carbassó, de porros, de carbassa, de pastanaga, ... junt o per separat.
M'hi vaig aficionar quan vaig deixar de fumar, fa setze anys. Havia fumat des dels setze anys i fins els trenta-quatre, amb el parentèsi just de l'embaràs i la lactància. Quan ja anava per superar el paquet diari, de Malboro, em vaig plantar. No tornaré a encendre cap cigarret més perque em va costar massa de deixar, però un cop aconseguit ... és una lliberació ! Tot i que confeso, amb veu fluixeta, que recordo aquell plaer amb anyorança. A més fa passar la gana.
Aquella época per no guanyar pes, com els hi passa a molts exfumadors, vaig fer dieta. Dinava cada dia a l'escola i una de les cuineres, la Manolita, que a més d'una mestra ens feia de mama en horari escolar, em preparava molts dies un puré boníííísssim. D'ella el vaig aprendre a fer com el faig sempre. I com l'ha aprés a fer el meu fill. Ara tots dos "competim" a veure a qui li surt més bó. En canvi el Josep és carnívor i les verdures ... diu que són massa verdes.
Primer tallem una mica de ceba i la posem a l'olla o cassola fonda am una mica d'oli i a foc suau, tallem el porro a rodantxetes finetes i li afegim. Després fem el mateix amb carbassó, carbassa, ...
A casa tant ens agrada fer-lo d'una sola verdura perque predomini clarament un gust, com fer una barreja amb el que trobem a la nevera. Foc suau que les verdures "se vayan pochando" com diria el Carlos Arguiñano i quan comencen a estar tovetes, afegir una mica de sal i cobrir generosament d'aigua. deixar bullir un mica i triturar bé. El color variarà segons les verdures escollides.
Queda un plat digne d'una princesa com la del conte de "La princesa del pèsol"

Em sap greu no poder anotar el nom de l'autor d'aquesta il.lustració. Fa temps que la tinc en el meu ordinador i no recordo com hi va anar a parar. M'agrada.

diumenge, 13 de setembre de 2009

Fideus de la Trini

Fa dies que no passava una estona amb això dels blogs de cuina i me'n adono de que m'he endarrerit una mica de les novetats dels altres blogs que visito sovint. També recordo que tinc unes quantes fotos que vaig fer amb l'intenció de penjar-les al blog i encara estan esperant el seu moment.
Aquesta tarda és una tarda una mica "rara". Ha plogut un bon xàfec i desprès ha sortit el sol brillant i ha quedat una tarda preciosa. L'home del temps diu que tota la setmana amb xàfecs, tronades i pluja.
Demà comença el curs amb nens a l'escola i només de pensar que a les 9h. del matí estigui plovent, ... quina mandra! El primer dia d'escola habitualment, a l'entrar al matí , els nens estan esberants, euforics, desorientats, contents, anyorats, ... i els pares i mares nerviosos, ansiosos ... Quan plou, qualsevol dia del curs, en el moment que coincideixen pares i nens a l'escola sempre és estressant. O sigui que la suma de les dos circumstàncies és el que em fa més mandra.
Pensant en tot plegat i com per berenar amb un té amb aroma de taronja jo ja vaig servida per avui, se'm ha acudit posar-me a fer un pa de pessic pels nebots Per esmorzar demà i per que sortin de casa seva preparats per agafar l'autocar de l'escola, entomar el trànsit complicat de bon dematí, la pluja, la nova mestra i el que faci falta ! Tinc quatre nebots en total, dos i dos. Així és que em poso a fer dos "coques" amb pinyons, que li encanten a la Mireia. Segur que la Laia, el Pol i el Marc també s'apuntaran ràpid.
Mentres estic pendent del forn, vaig de blog en blog i descobreixo uns fideus rossejats de "Cuinar és generós", molt ben explicats com
totes les entrades del Manel, que em fan pensar en els que ens va preparar la
Trini, a finals de juliol. Molt bons! Ben bé que cada cuiner, ... com podriem dir allò
de "cada maestrillo, su librillo" però amb termes de cuina?

"Tetilla" gallega


Aquest formatge que en diuen "tetilla gallega" forma part dels records d'aquest estiu.
Ens el va portar la Neus quan va tornar de les seves vacances a Galícia. Boníííííssssssim ! Estava molt al punt. Li vam fer els honors com calia i ara ja és un bon record.
Gràcies Neus & family !
En aquesta web del queixo expliquen amb tot detall les seves característiques i propietats. També ofereixen receptes

Més madalenes de l'Albert


Aquestes madalenes, són les que més m'agraden. També les petitones de la pastisseria Robles de Cornellà i les de iogurt del forn L'Espiga de Vic (carrer dels Argenters).
Me'n menjaria ... una darrera l'altra ... un munt ! Però no. La meva metgessa no s'ha conformat amb dir-me que haig de menjar menys sino que diu que tinc que evitar el sucre, les galetes, les làctics (llet, formatge, mantega, iogurt, ...), el cafè, ... ... de la xocolata negra no n'ha parlat ... i de moment no li preguntaré ...
Les madalenes de l'Albert no les ha tastat, si ho hagués fet les receptaria per trobar-se divinament... al menys mentres es desfan a la boca i s' assaboreixen. Es deuen poder fer amb fructosa i fins i tot amb farina integral.

De moment aquestes són fetes amb la nostra recepta de sempre i amb la bona mà per batre i remenar del Bertus. I amb trossets de xocolata negre. Mmmm!

divendres, 11 de setembre de 2009

un caprici

Està clar que sorpreses en pots trobar a qualsevol lloc i quan menys te les esperes.
Ahir a la tarda, quan vaig tornar a casa amb les instruccions precises i contundents de la meva metgessa de dormir més i menjar menys, el meu fill Albert em va sorprendre amb aquest caprici
Ara m'arrepenteixo de no haver fet la foto amb algun objecte que servís de referència de la mida, però ja és massa tard. Ja no en queda ni un. Són uns "bolets" que recorden els moixernons però que tenen el "cap" de xocolata blanca i el "cos"de galeta i de la mida d'un moixernó més o menys.
Resulta que a prop d'on treballa l'Albert hi ha un Mercadona, on a vegades hi va per comprar-se fruita o tés, per l'hora d'esmorzar a la feina, i mirant, mirant ... va trobar els primers bolets de la tardor!

Aquests són capricis d'un dia qualsevol. Per ocasions especials, per a mi, un dels millors llocs on trobar-ne és al "Brunni" del carrer Estret de Vic. A Vic mateix, però al carrer d'en Verdaguer, hi ha La Lionesa, on també es poden trobar tota mena de bombons molt bons i ben presentats.
Quan no puc anar a Vic, em conformo amb Sampaka, per exemple.